Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

9 d’octubre de 2012

Joan de Damasc: Cànon per al Nadal (2)

Digues sí, Bondadós, als himnes dels fidels,
fes arrufar les celles altives a l'Enemic;
ull que ho veu tot, du els cantaires
al compàs de la fe, Benaurat,
ferms, immòbils per damunt del pecat.

El cor de pagesos – digne de veure,
d'un cop d'ull inefable, el fruit benaurat
de l'esposa més pura – s'estremí pel miracle,
davant l'ordre dels àngels cantant Jesucrist,
el Senyor, encarnat sense semen.

El Logos, senyor dels cels més altívols,
descendeix d'una verge, enmig de nosaltres,
per misericòrdia, primer només esperit,
després matèria en la carn, rescatant
qui primer fou plasmat i havia decaigut.

El profeta Abbacum digne de veure el model
d'un cop d'ull inefable, prenunciava fa temps,
el renéixer de l'Hades de l'estirp dels humans:
un nounat ha baixat del mont de la Verge,
és el Logos, per al renéixer del poble.

[Anthologia Graeca Carminum Christianorum, Christ et Paranikas, Liepzig, 1871, pàg. 205]

Cap comentari:

Publica un comentari