Agaties Escolàstic: Històries (Libre primer, 5)

Els gots demanen ajuda als francs

  En el moment que moria Teïes¹ la situació dels gots necessitava un suport extern i llavors eren reis dels francs Teodobald, l'adolescent, i a més a més Xildibert i Clotari, els besoncles² del noi, conforme al dret romà. Però els gots pensaven que no havien de visitar aquests darrers, ja que les seves regions eren massa llunyanes. Van enviar una delegació oficial a Teodobald, la qual no va representar tot el poble got, sinó la part que s'havia establert a nord del riu Po. Quant a la resta del poble got, ja els agradava la rebel·lió i el desbaratament de l'estat de les coses. Nogensmenys, estaven desconcertats: entre dubtes sobre el futur i temors per la incertesa de la sort, mantenien les seves intencions vagues i ambigües i, amatents, esperaven els fets, amb el propòsit de posar-se al costat del vencedor.

  Els delegats dels gots del nord arribaren i, un cop a la presència del rei i dels alts dignitaris, els van pregar de no deixar-se pressionar pels romans, i de participar, en canvi, a la lluita; els cridava un poble veí i amic que potser seria definitivament destruït. Explicaven que a ells tampoc no els interessaria deixar camp lliure als romans que venien amb gran força; al contrari, n'havien d'amputar el creixement, com fos:

“Si aniquilaran el poble got” van dir els delegats, “no trigaran a venir en contra vostre i a recomençar guerres antigues. No els faltarà una acusació ben maca per dissimular la seva cobdícia, no importa com, i us faran creure que us perseguiran estricament segons el dret, enumerant una munió de màrius, camils, i césars, pel fet que en algun temps llunyà van fer la guerra amb els antics germanis conquerint les terres més enllà del Rin. Així creureu que no us hauran fet un abús, ans al contrari que us faran guerra per raons sacrosantes, no per perseguir res d'estrany, sinó per recuperar les possessions dels seus avantpassats. Adduint, per cert, un argument acusatori semblant –és a dir, com que per ells, Teodoric, el nostre antic rei i fundador, va conquerir Itàlia d'una manera no escaient– ens han tret la nostra terra, han matat gran part de la nostra gent i sense pietat han fet esclaus les dones i els fills dels nostres prohoms. I no és així, Teodoric es guanyà Itàlia, no pas agafant-la amb la força, sinó després que l'hi lliurés Zenó, el seu emperador; i no va agafar res als romans (atès que ja l'havien perdut), ben al contrari: eliminà l'estranger Odoacre, l'usurpador, i n'ocupà tots els dominis, conforme a la llei de la guerra. Però, quan els ha estat possible abusar, no han actuat gens amb justícia: atesa la seva indignació inicial amb Teodat per l'afer d'Amalasunta³, van adduir aquest origen i pretext per a la guerra; doncs bé, fins avui no ho han perdonat, sinó que els duu la còlera, sí a ells, als savis, timorats de Déu, que es vanten de ser els únics a actuar amb justícia. Per això doncs, perquè, un cop sofert el mateix que nosaltres, no us penediu de la vostra condescendència, després, quan ja no calgui, cal anticipar-se als enemics ara i cal no fallar en aquest moment, som-hi! Envieu contra ells un exèrcit ben preparat i un general dels vostres, expert de batalles, capaç de dur a bon fi la guerra contra els romans, per fer-los fora d'aquí com més aviat millor i salvar el país. Així, de ben segur, fareu un gran favor al poble got, sereu aclamats com uns salvadors, deslliuradors del mal, i tindreu el vostre país fora del perill dels romans, encara que no surti cap enemic dels veïns. Per sobre, guanyareu no sé quants diners i, amb tot, nosaltres n'afegirem encara més.”

1 Com hem vist al preàmbul, això passa el 552 dC i és narrat per Procopi.

2 Veure 1, 3.

3 Veure Procopi Guerra gòtica 1, 4. Teodat, es casa amb Amalasunta, mare del futur rei got i després la fa matar. Aquesta, intuint la situació delicada en què es trobava, havia prèviament demanat protecció a l'emperador.

 [Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I, 5]