Com els
alamans participen a la guerra
Si bé els
delegats van insistir sobre tot això, Teodobald, un adolescent
apocat i amb gens d'aptitud per a la guerra que ja estava molt malalt
i físicament decaigut, era en tot cas de l'opinió –més aviat
per aquests motius, no pas certament pels arguments dels ambaixadors–
que no havien de buscar-se problemes originats per la malaurança
aliena. D'altra banda, Lotari i Butilí, tot i que al seu rei no li
agradava gens ni mica, estaven d'acord amb l'aliança. Aquests dos
homes eren germans alamans que duien un contingent militar al servei
dels francs tan gran, que es podia dir que acabdillaven el seu propi
poble, això havia estat amb el permís de Teodobert.
Si
donem fe a Asini Quadrat, un italià que va narrar amb detall també
la història dels germanis, els alamans son una gent de molta barreja
i el seu nom significaria precisament això1.
Quant a aquest poble, el rei got Teodoric, quan regnava a tot Itàlia,
els tenia com a súbdits subjectes a un tribut. A la mort de
Teodoric, esclatà la guerra terrible entre l'emperador romà
Justinià i els gots; llavors aquests últims començaren a afalagar
els francs i, amb la intenció d'obtenir tota la seva amistat i
indulgència, es relaxarien la pressió sobre diferents pobles, entre
d'altres, deixaren lliures justament els alamans. Pensaven que en
aquell moment havien de reunir les seves forces de tot arreu i
alliberar tots els pobles súbdits que no els fossin massa
favorables, car ja no lluitaven pel poder i la glòria, sinó que se
la jugaven per Itàlia i per no desaparèixer. I doncs, van fer de
necessitat virtut, prevenint espontàniament les fragilitats futures.
I així, el mateix Teodobert va sotmetre el poble alaman alliberat
pels gots i després de la seva mort, com ja he explicat, ells i la
resta de pobles súbdits passaren sota el fill Teodobald.
1 Alle
Menschen, en alemany modern.
[Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I, 6]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada