Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

12 de maig de 2013

Teofilacte Simocatta: Històries (I, 8)

Una nova ofensiva dels àvars
A l'inici de la tardor, els bàrbars trencaren els pactes un cop més, violant la pau de manera flagrant i no em em puc eximir d'explicar-ne les causes. Un escita1 amb el sobrenom de Bookolabra (si voleu conèixer allò del sobrenom més clarament, el traduiré a l'idioma grec. Descobrirem, traslladant l'escita a la llengua noble, que la traducció és “mag” o, el que és el mateix, “sacerdot”). Aquest senyor doncs va cometre una gran imprudència: anar-s'en al llit amb una de les dones del Khagan; atret per l'esquer d'un petit plaer, va caure en la gran xarxa de la mort. Intuí que el delicte d'alguna manera seria descobert i que patiria els dolors de la ben coneguda prova2. Subornà llavors set súbdits gèpids i intentà trobar refugi al poble dels orígens, els huns, que vivien a est i ocupaven els territoris a la frontera amb Pèrsia i que, com és notori, molta gent anomena turcs. Mentre travessava el Danubi dirigint-se cap a la ciutat de Libidina, va ser descobert per un oficial de l'exèrcit romà, de guàrdia a la vora del riu. Explicà doncs a quin poble pertanya, quina era la seva ocupació anterior i la passió que l'havia empès fins allà. Atès que semblava creïble en la narració de les seves desventures, l'oficial l'envià davant l'emperador. Així que, els àvars consideraren trencats els acords amb els romans. La guerra recomençava, quan Targici encara era a la ciutadella imperial, en qualitat d'ambaixador, per cobrar el tribut anual als romans que el tractat determinava per al Khagan. Això provocà el lògic enuig de l'emperador perquè entenia que els àvars li havien fet beure aigua a galets: un exigia de cobrar un tribut anual i de gaudir dels beneficis del tractat, i l'altre continuava fent, tot saquejant el continent i aterrant ciutats. Llavors va fer deportar Targici a Calquitis3, on el tractaren amb duresa durant sis mesos: com que, fins a aleshores a l'emperador no li canvià humor, l'ambaixador va estar constantment sota l'amenaça de la condemna a mort.
Els soldats del Khagan s'acarnissaren amb els camperols d'Escítia i Mèsia, sense fer excepcions, i conqueriren moltes ciutats: Rateria, Bononia, Aquis, Dorostolon, Zaldapa, Pannasà, Marcianòpoli i Tropaion. Les operacions li presentaren no poques dificultats, atès que no va sotmetre aquests poblats sense suar, com si res, malgrat la seva gran idea de fer un atac d'improvís, sent frenat per un mal que no té rivals: la indolència. L'emperador mentrestant anomenà Comentiol comandant, amb poder militar absolut.

1 Nom genèric que pot significar vàries coses.
2 No està gens clar què és. Jo crec que es tracta d'una ordalia.
3 Χαλκῖτις en el text. Gr. modern: Χάλκη (Halki). El nom en turc és Heybeliada. És una de les nous Illes del Príncep, Πριγκηπονήσια (Gr. modern), Πριγκήπων νήσοι (Gr. antic). Les més importants són Πρώτη, Αντιγόνη, Χάλκη, Πρίγκηπος. Situades davant la costa asiàtica de Constaninoble. En època bizantina eren seus de monestirs i llocs de deportació.

[Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 53-55]

Cap comentari:

Publica un comentari