Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

30 de maig de 2013

Lléo Magistre Querosfactes: Per la mort de la filla Teoctiste

Tetis de peus argentats1, joia dels pares,
com vares caure? Digues, digues-m'ho, filla;
duies flors virginals i lliris santíssims,
roses, narcisos. I tan sols eren pols?

Eres antòfora, i has trobat podrimer
i nit profunda, tu, la de cara2 lluent.
Hades, vet-la, la noia de túnica llarga,
bonica i solemne, celebra-ho, golafre.

Senyor altíssim, ara vetlla per Teoctiste,
al bosc sant, ombrívol, de danses boniques,
dóna-li un premi: corones de vida immortal,
mostra-li, Déu, les altes cases del cel.

De bon grat inspira'm somnis noctívags
en l'ànim, benèvola, mentre somrius.

Tu que flaires d'espígol i balsamina,
Primavera, doncs, per què aquesta ferum?

Tenia un nena, un grifoll d'arbre argentat,
i ara l'he vist caigut al terra, podrit;
la justícia, amatent, em punxa amb fibló;
i així, arrio les nits entre plors i treballs.

1 Ἀργυρόπεζα Θέτις. Tetis podria ser un disminutiu de Teoctiste, però és en tot cas una evident referència homèrica a Ilíada 1, 538, entre d'altres.
2 εἴδεϊ. Seguim Ciccolella i no Matranga.


 [Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, I]

Cap comentari:

Publica un comentari