Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

18 de maig de 2013

Teofilacte Simocatta: Històries (I, 9)

El front persa
En tot cas, he terminat el preludi de la història dels huns que viuen al llarg del Danubi. Som-hi ara, fem ressonar també els fets de Pèrsia amb la cítara de la narració. Tornaré doncs a la investidura de Maurici emperador, tot narrant aquí la guerra meda. I ningú es molesti, si més no amb mi, perquè me'n vaig de nou a fets anteriors. No seran els mateixos, tot i que ens dedicarem si fa no fa al mateix període. La narració de les coses suara narrades en un sol bloc ha avançat a regna solta1, per tal de no generar confusió inserint a la vegada exposicions de fets que no tenien res a veure amb els que s'estaven presentant.
Encara era el primer any del regnat de l'emperador Maurici després d'aquella celebrada campanya amb Pèrsia, quan precisament Tamchosro era el comandant de l'exèrcit meda, i l'emperador havia transferit Joan – conegut també com El Bigotut entre els romans pel seu bigoti tan llarg – de l'exèrcit acampat a Armènia al dels territoris orientals. Tan bon punt doncs el general tingué la comandament del front oriental, prengué posició allà on el riu Nimfios2 barreja les seves aigües amb el Tigris. El xoc es preparava doncs en aquest indret, amb Joan comandant les forces romanes, i Cardarigan3 les perses. Aquest nom és un títol propi del poble part: als perses, els agrada que els diguin pel títol, com si desdenyessin els noms que duen de naixement. Per a definir el seu nom, respecten les contribucions del destí més que no pas l'obligació envers el pare, que es genera en el moment mateix de néixer dels lloms materns.
Joan dividí el conjunt de les seves forces en tres sectors: ell mateix s'encarregà del sector central de l'exèrcit, Curs, el subcomandant, del sector dret, i Ariulf, de l'esquerre. Així es disposaren les tres esquadres i igualment es desplegaren els perses. Quan les trompetes elevaren l'enyàlion4, la terra de ningú es va encongir i la guerra va fer el seu ingrés.
Ataquen llavors els romans amb dues columnes: Joan amb la del mig, Ariulf amb l'esquerra, i vencen les forces desplegades davant seu, però Curs no entra en acció. Desconfiava d'allò més de Joan pels seus èxits, perquè competiria amb ell pels esglaons més alts de la fama. Els perses doncs tornaren enrere, ja que temien que els adversaris els ataquessin amb més impuls. Els romans van mirar cap a Curs – absent de la lluita – i als seus homes, i giraren cua, tot pujant per una zona escarpada. Els perses, un cop van deduir – de la cursa impetuosa i de la duresa del terreny de retirada, unes fortificacions entre barrancs – que la cavalleria romana estava esgotada, anaren al contraatac, amb unes escomeses furioses, fent una carnisseria i amb prou feines deixaren arribar els romans al campament. La guerra havia anat avançant amb aquestes operacions i ja entrava la tardor.

1 Literal: “no ha obeït al fre”, una metàfora “hípica”.
2 Νύμφιος. El modern riu Batman que passa per l'hodierna ciutat de Batman a la Turquia armènia.
3 Καρδαριγάν. Semblaria significar Falcó Negre (W. & W. 32).
4 El crit de guerra.

[Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 55-57]

Cap comentari:

Publica un comentari