L'ira del
Khagan
Quan aquest gran
home terminà els seus retrets carregats d'arguments, la sang en
ebullició va remoure la fúria del Khagan, se li va enrogí tota la
cara, dels seus ulls, asafranats per la flama de la indignació, i de
tot el seu posat es desprenia que no tindria pietat dels ambaixadors.
Jutjant per aquelles celles, tan aixecades que gairebé passaven el
front, un perill enorme amenaçava Comentiol a causa de les seves
paraules. I efectivament, aquell home, sense tenir respecte pels
ambaixadors, exposà Comentiol a la infàmia de les cadenes, li tancà
els peus en la presa d'uns grillons de fusta, esquinçà la tenda de
l'ambaixador i llavors l'amenaçà de
condemnar-lo a mort, emparant-se en una llei local. El dia després estava de millor humor i els
nobles àvars li donaren consells i, amb paraules persuasives, el van
convèncer, sense que ell se n'adonés, a no condemnar a mort
Comentiol, i que n'hi hauria prou amb humiliar els ambaixadors, només
amb les cadenes. El Khagan doncs s'hi va avenir i els envià a
l'emperador amb infàmia, concedint-los inesperadament la llibertat.
L'any següent
Elpidi, elegit i enviat un altre cop com a delegat, quan va ser a la
seva presència, digué al Khagan que era necessària la participació
d'un delegat que l'acompanyés davant l'emperador, per tal de renovar
el tractat de pau i augmentar l'import acordat amb vint mil sòlids1
addicionals. El Khagan, acceptà la proposta i envià Targici,
persona molt ben considerada entre el poble àvar, amb Elpidi, a la presència
del Cèsar. Es presentaren tots dos davant
l'emperador i va haver-hi acord: es va convenir que els romans havien
d'afegir vint mil sòlids més als vuitanta mil i, en el cas de
desdir-se'n, en
rebrien guerra a canvi. Així l'acord semblava d'alguna manera
trobar terreny favorable i s'iniciava una treva en el conflicte.
Tanmateix, al cap
de poc temps, el bon estat de la pau precipita i els àvars tornen a
atacar els romans, però no obertament, sinó més aviat de manera
deshonesta, amb l'engany.
1 Χρυσοῦς (adj.): lit.: peça o moneda d'or. Des del regnat de Constantí la moneda d'or oficial és el sòlid.
1 Χρυσοῦς (adj.): lit.: peça o moneda d'or. Des del regnat de Constantí la moneda d'or oficial és el sòlid.
(Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 50-52)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada