Llavors, quan
l'emperador s'hi negà iradament, [El Khagan] trencà els acords i va fer volar
pels aires els tractats: de sobte, agafa la trompeta preada per la
guerra i crida el seu exèrcit. Es llançà doncs sobre Singuedó1
que tot d'una havia quedat sense defensa i sense enginys de guerra,
per la relaxació difosa d'ençà que Tràcia estava en pau: la pau
no vigila i no suporta fer previsions. Es trobà molta gent de la
ciutat acampant a les vinyes, on l'empenya la collita: era estiu i es
buscava allò necessari per viure.
Aquell bàrbar, en
tot cas, no conquerí tan fàcilment la ciutat; la pugna a les seves
portes va ser dura, amb molts àvars morts, i ell n'obtingué, com en
diu la dita, una victòria Cadmea2.
Saquejà moltes més ciutats, fàcilment i sense patir: la crueltat,
per cert, era increïble i del tot inesperada. Després de conquerir
Augusta3
i Viminacium4
(unes boniques ciutats tributàries de la Prefectura de l'Il·líric),
es desplaçà immediatament i assetjà Anquíalos5,
tot devastant-ne les viles dels voltants. Expliquen tanmateix que
salvà les termes. Si més no ens ha arribat la història que les
dones del Khagan s'hi banyaven i, per recompensar el profit que
n'havien tret li demanaren de no destruir el balneari. S'explica que
aquestes termes fan bé a qui s'hi banya, i ajuden a millorar la
salut.
Al cap de tres
mesos, els romans enviaren al Khagan una delegació per per negociar
una treva. Hi van enviar Elpidi, un home qua havia ascendit a l'honor
de senador, després de ser governador de Sicília amb el càrrec de
praetor: un poder que no era
poca cosa entre els romans. El van fer acompanyar per Comentiol, un
oficial de la guàrdia imperial, que els romans en llatí anomenen
scribo. Ambdós anaren
a reunir-se amb el Khagan a Anquíalos i, segons les instruccions
rebudes, intentaren trobar un acord. Però aquell era incapaç
d'admetre les violacions de les regles que havia comès i fins i tot
amenaçava, amb força arrogància, d'abatre les anomenades Grans
Muralles. I mentre que Elpidi baixava el to de les seves paraules per
no donar més força a la prepotència creixent, Comentiol va donar
un assaig de la seva noble elocució i, tot esposant la dignitat
romana, pura com una esposa casta, i sense deixar-se desviar per
llagoteries adúlteres, pronuncià, a la presència dels nobles
àvars i del Khagan, el discurs que segueix.
[CONTINUARÀ]
1
Σιγγήδων: Singidunum,
l'hodierna Belgrad. W. & W. Consideren
no real l'asserció de Teofilacte sobre la indefensió de la ciutat.
2
És una expressió d'origen herodotea (I, 166) per definir una
victòria amb enormes pèrdues.
5
Podria ser l'actual Bursa, a la costa del Mar Negre.
(Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 46-48)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada