Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

9 de desembre de 2011

Nicetes Eugenià: Drosil·la i Caricles I (61 - 119)

Aguantaven així els dolors, i s'aixecà un plany tètric i profund, una barreja d’homes i dones, de noies i nois. I els bàrbars no deixaven corre la collita, amb la ment sens dubte ocupada amb el pillatge: en efecte, l’enemic, de pensament bàrbar i salvatge1, creu, contra qualsevol delicadesa, que depredar cadàvers no és cap acte immoral. Només que tingueren lligats els presoners de mans i peus, es dedicaren, finalment, a festes i copes.
Hi havia també botí estranger amb els altres, lligat com ells amb cadenes indissolubles, acompanyant aquells presoners en els seus plors: el bell Caricle i la bella Drosil·la. Seien en un un lloc pla, tot agafant el menjar que tenien davant d’ells.
Descripció del prat
I allà hi havia un prat bonic i, tot al voltant, tendres llorers, xiprers, plàtans i alzines i, al mig, arbres agradables i plens de fruites. Aquella prada tenia plantes de lliri i de rosa boniques en quantitat, i les poncelles de rosa tancades o, més aviat, entreobertes li feien com de tàlem a la noia. La causa n'era, diguem-ho així, el càlid raig del sol, que quan s'escampa – i ho fa bé – amb la seva escalfor entre les flors, aquestes alliberen el delit de la fragància de rosa. Hi corria aigua de font, fresca, clara, dolça com la mel. Al mig de la deu, un pilar, treballat per dins tan hàbilment que es tornava realment en un gran sortidor2, d'on brollava3 el líquid que hi fluïa; però una àliga el rebia – col·locada a dalt amb perícia –, i el treia pel rostre. Dins la bella font un cercle d'imatges ben polides de pedra blanca; les estàtues eren obres de Fídies, Zeuxip i Praxíteles, els millors en l'escultura. A la dreta del jardí, més enllà de la tanca de fusta, un temple preparat per a Dionís on en celebraven la festa els barzites, durant la qual de sobte la turma de bàrbars sacrílegs els va fer sentir el seu alè4, quan es trobaven fora de les muralles de defensa tots junts amb les dones i la canalla celebrant la festa del déu Dionís amb un banquet a l'ombra d'unes tendes. La verge Drosil·la també havia deixat les muralles en aquella festa, amb les joves i verges com ella i havia donat inici a una bonica rotllana d'una dansa.
1 ὠμόνους. Està atestat 3 cops en tot el TLG, exclusivament en aquesta obra. De ment salvatgia, sinònim de βαρβαρόφρων. ὤμος vol dir salvatge.
2 σωλῆνι μακρῷ. És una paraula que té molts significats, tots d'objectes de forma cilíndrica, entre d'altres el penis (atestat pel Lexicon d'Hesiqui), a tenir en compte en tot cas, donades les referències sexuals que té tota aquesta descripció.
3 Ὑπανήκετο és un àpax,com forma mèdia de ὑπανήκω. Les formes semblants documentades deriven de ὑπανίημι.
4 Hi ha un problema textual: la traducció és vàlida si s'assumeix el text παρεισέπνευσε del Conca i no el παρεισέρρευσε d'altres editors. Hi ha manuscrits amb una versió i altres amb l'altra. Tenir en compte que la proposta del Conca és un àpax que apareix només en aquesta obra dos cops.

[Nicetas Eugenianus, De Drosyllae et Cariclis Amoribus, ed. F. Conca, J.C. Gieben, Amsterdam, 1990, 61 - 119]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada