Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

4 de desembre de 2011

Jordi de Pisídia: Per a la restitució de la Santa Creu (1)

Versos improvisats en ocasió de la lectura de la comunicació de la restauració de la Santa Creu1

Gòlgota exulta! Tota la creació
de nou t'alaba, et diu “Refugi de Déu”:
del país de Pèrsia ha tornat l'emperador
mostrant la Creu plantada sobre teu,
aclama'l2 amb paraules cantadores;
i si, de boca, no en tenen els penyals,
doncs tendres prepara els rams de la palmera
per a l'encontre amb el nou triomfador.
Car si no hagués tornat a endur-se la Creu,
riurien encara els mags ben arrogants.
Però amb els fets n'aprengueren la força,
saberen com, amb un foc ple de misteri,
la creu incinera a l'inrevés la flama3.
Què bé, senyor, el vostre esforç
i la vostra lluita per la pau!
Com us podré beneir amb un discurs cabalós
vós que la gràcia us indica com a beneït?
Com vau prendre de nou la creu rapinyada,
adormint-ne el rèptil rapinyador?
Déu us indicà com a heroi quan al drac,
degollat, li arrancàreu daurada la pell;
i vós no matàreu la fera amb metzines
medeiques4, sinó travessant-la amb la creu.

1 Es refereix a l'episodi definitiu de la guerra d'Heracli contra l'imperi persa: la recuperació de la creu que els perses s'havien endut de Jerusalem. És un episodi (primavera del 630, segons Ostrogorsky, pàg 115) que sembla haver despertat una gran commoció en tot el món cristià de l'època, demostrada pel gran nombre d'obres que en fan esment (Veure Pertusi, pàg. 237)
2 Αὐτὸν. Podria referir-se tant a la creu com a l'emperador. El Pertusi opta per la creu. A mi em sembla més coherent referir l'aclamació a l'emperador, en vista del que diu en els versos següents.
3 Metàfora que es refereix a la flama/foc, que era el centre del ritu persa d'Ahura Mazda.
4 Μηδικοὶς. Joc de paraules (impossible de passar al català) entre Μήδη (Μήδεια), Medea i Μῆδος, Meda, Persa.

(Giorgio di Pisidia, Poemi. I. Panegirici Epici. Ed. A. Pertusi, 1960. 225-226)

Cap comentari:

Publica un comentari