Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

4 de novembre de 2011

Eustaci Macrembolites: Els amors d'Hismine i Hismínies (I, 5.6-7)

El jardí de Sostenes (2)

A la vora de l'estanc hi havia també una oreneta, un pavó, un colom, un gall, tots forjats per Hefest i acabats per la mà de Dèdal. L'aigua sortia dels seus becs i amb el so que emetia quan fluïa donava veu ocells. Xiuxiuejaven també les fulles dels arbres que el vent feia vibrar. En sentir-ho, hauríeu dit que els aus estaven entonant un cant melodiós. L'aigua que corria, transparent, assumia els colors de les pedres. Marbre blanc decorava el fons de l'estanc, però, aquí i allà, amb matisos negres; aquestes zones negres imitaven l'art del pintor, tant que semblava que allà l'aigua es mogués contínuament, s'agités i d'alguna manera s'inflés. Els voltants de l'estanc eren decorats amb marbres de Quios de Lacònia1, d'una banda i, de l'altra, amb els de Tessàlia, i al mig amb marbre virolat, d'efectes policroms; tots aquests elements en perfecte equilibri entre si. Era un espectacle sorprenent, ple d'encant, un estanc de colors tan variats, uns aus que treuen aigua, una pàtera tessàlia i una àliga amb la font al bec.
Hi havia uns seients2 ordenats en rotllana, no pas de fusta, ni d'ivori, sinó de marbres preciosos i lluents, amb base de marbre de Tessàlia i decorats amb braços de calcita; sota d'aquests, com unes semiesferes que un artista va modelar totes amb habilitat amb marbre pentèlic, per fer descansar els peus. Els seients per totes bandes estaven a recer d'unes plantes de murtra podades hàbilment, entrellaçades i conduïdes a pèrgola3.
Així, per Zeus, veient això, l'espectacle em va prendre la vista i per poc no em vaig quedar sense veu. Sostenes llavors em diu: “Deixa estar l'ambaixador, deixa estar l'herald i vine a seure amb nosaltres.” Deixada la corona, la túnica de l'herald i el calçat sagrat, me'n vaig a asseure, i seu amb mi el meu amic4 Cratístenes, jo mateix en una altra persona (això és per mi l'amistat), que s'havia embarcat amb mi des d'Eurocomis. Estem doncs asseguts Cratístenes i jo, Sostenes i la seva dona Pàntia.


1 Aquil·les Taci II, 2, 2.
2 Κλίνη no està atestat amb aquest significat en els diccionaris. Generalment és considerat quelcom on s'està estirats. Queda per tant difícil d'interpetar d'aquesta manera allò que ve després. Seguim la interpretació de Conca, que es recolza en una referència que de moment no hem comprovat.Travaux et Memoires, Tome VII, 1979, Études et Documents : José Grosdidier de Matons, Note sur le sens médiéval du mot klinè, p. 363-373.Centre de recherche d'histoire et civilisation de Byzance De Boccard, Édition-Diffusion – 11, rue de Médicis, 75006 Paris
3 Com de la vinya es diu que és conduïda a espatllera, etc. Literalment seria: dirigides, alineades per fer com un sostre.
4 Nebot? Cosí (Conca)?

(Eustatius Macrembolites, De Hysmines et Hysminiae Amoribus Libri XI, I, 5.6-7. Munchen, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari