Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

20 de novembre de 2011

Eustaci Macrembolites: Els amors d'Hismine i Hismínies (I, 8-9.1)

Apareix Hismine1

I pel que fa a menjars i delícies2, perquè ho hem de valorar en detall? Sostenes encarregà Hismine, la filla encara verge, de servir el vi. Ella es va estrènyer la cinta de la túnica, descobrí els braços fins als colzes, lligant les mànigues al coll3 amb un llaç subtil, es rentà les mans asseguda a la vora del colom, amb la boca del volàtil ajudant en l'operació. Després agafà un gerro d'argent i el posà al bec de l'àliga i en un moment l'omplí d'aigua que es vessà així per la font. Acompanyà el gerro amb les copes que netejà amb gran cura i, amb elegància, es disposà a servir.
Sostenes començà a beure, perquè no em va convèncer a començar abans que ell, Pàntia també begué abans meu i jo m'hi vaig unir en tercer lloc. La noia vingué i mentre em servia la beguda em murmurà “Salut!” jo ho vaig sentir però no vaig dir res, vaig continuar bevent amb gran plaer, la copa era agradable: la beguda deliciosa, l'aigua transparent i fresca i no hi ha res millor per a un home assedegat i mort de calor. Cratístenes m'acompanyava bevent nèctar: així en dic jo del vi d'Aulicomis.
Gaudírem una estona d'unes viandes que eren abundants i delicioses,  sobretot a les que eren especials, i després tornàrem a beure. Vingué doncs la noia i em va dir lacònicament: “Agafa la copa de les mans de la noia amb el mateix nom”, posant el seu peu sobre el meu i el tingué pitjat mentre jo bevia. Jo m'hagués posat vermell, sí pels déus, i l'hauria mirat per un moment, si hagués pensat que allò no era casual.


1El títol és del traductor, no hi és en el text.
2Joc de paraules amb l'assonància τροφή τρυφή
3No queda clara aquesta operació. Literalment no diu “les mànigues”, sinó “el teixit al voltant dels braços”. S'hauria de tractar d'unes falses mànigues, bastant comuns en els quitons.

(Eustatius Macrembolites, De Hysmines et Hysminiae Amoribus Libri XI, I, 8-9.1. Munchen, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari