Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

1 de març de 2014

Pal·ladi, Història Lausíaca: Benjamí

Precisament a la muntanya de la Nítria un home anomenat Benjamí que va viure fins a l'edat de vuitanta anys i va arribar fins al súmmum de l'ascesi, va obtenir el carisma de la curació: tothom a qui imposava les mans o que ell beneïa després de donar-li un oli quedava deslliurat de tota malaltia. Doncs bé, justament ell, que havia rebut l'honor de ser dotat d'aital carisma, vuit mesos abans de morir va tenir hidropesia i se li inflà tant el cos que semblava un nou Job. Aleshores, el bisbe Diòscor que llavors era prevere de la muntanya de la Nítria ens va agafar a banda a mi i al beat Evagri i ens va dir: “Veniu, mireu el nou Job que, amb el cos tot inflat, si bé malalt de manera incurable, serva un enorme agraïment. Hi vam anar doncs i vam veure aquell cos tan inflat que cap dit de la mà no podia arribar a tocar-se amb els altres. Havíem d'apartar els ulls, car no podíem aguantar la mirada pel patiment terrible que vèiem. Llavors ens va dir el beat Benjamí: “Pregueu, fills, perquè l'home dins meu no contregui l'hidropesia, car aquest ni m'ha beneficiat quan s'ha trobat bé, ni m'ha fet mal quan s'ha trobat malament1.” Durant vuit mesos doncs va tenir una butaca més ampla del normal en la qual estava sempre assegut, atès que ja no podia jeure al llit a causa dels problemes derivats de la malaltia. Però tot i trobar-se en aquest estat, continuà curant els altres. Era necessari explicar la malaltia, perquè no ens quedem sorpresos quan algun home just es trobi en unes dificultats. Quan va morir es van treure els pujants i els batents de les portes, per poder treure el cos de casa, de tant s'havia inflat.


1 Frase obscura. Cap traductor aconsegueix clarificar-la.
 
[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 12]
 

Cap comentari:

Publica un comentari