Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

8 de desembre de 2012

Miquel Andreòpul: El llibre de Syntipas (9)

La bruixa
   Així que la muller malvada s'assabentà de l'ordre del rei, va anar a veure'l corrents el tercer dia i li va dir:
   “Els vostres saberuts consellers són més aviat uns ximples en mala fe i intenten crear-vos un gran perjudici.”
   “I com pot ser, dona?” contestà el rei.
   I ella:
   “Hi havia un rei que tenia un fill a qui li agradava molt i molt la cacera. Un dia el fill diu al conseller més savi del rei pare seu:
   'Demana al rei i pare meu que em deixi anar a caçar.'
   El conseller ho demanà al rei que li contestà:
   'Bé, si hi vas tu amb ell, llavors endavant!'
   El conseller del rei se n'anà doncs amb el seu fill i quan ja havien sortit a caçar van veure un ase salvatge i el conseller diu al noi:
   'Ves darrere d'aquest ase salvatge i caça'l tu sol.'
   Aquell anà de seguida a perseguir l'ase salvatge. Però al cap d'una estona es va trobar aïllat dels altres companys de cacera i, sense saber on l'havia portat la seva cursa, trobà un camí i el va seguir; i vet aquí que per aquell mateix camí es trobà una noia plorant. Llavors li preguntà:
   'Per què plores? D'on ets?'
   'Sóc filla d'un rei, anava a dalt d'un elefant i he caigut sense voler; quan he tornat a aixecar el cap per cercar algun criat no he vist ningú. Llavors, completament perduda, sense saber on anava, he corregut esbojarradament, fins quan, ara fa un moment, m'he esvaït.'
   En sentir aquella explicació, el fill del rei en sentí pena i la va fer pujar amb ell; la noia que el tenia ja ben entabanat, va fer de manera que sortís del camí i parés a la vora d'una gruta, tot dient al noi:
   'Haig d'entrar en aquesta cova.'
   Un cop que ella baixà del cavall i entrà allà, ell va sentir una cridòria i uns alarits provinents de la cova. Va anar doncs a treure-hi el nas per saber què era això i va veure que la noia aquella era de fet una bruixa, en companyia de dues bruixes més, a qui els deia:
   'Vet aquí que us he portat un noiet a cavall.'
   I elles:
   'Porta'l doncs a l'altra cova, aquella.'
   El noi aleshores, en sentir dir això, retornà a lloc on era abans, on havia fet baixar la noia del cavall, la qual tot seguit tornà i continuà darrere d'ell, com abans. Però ell li tenia molta por i tremolava. La noia llavors li va dir:
   'Què són aquestes pors i aquestes tremolors?'
   'M'estic recordant d'un company meu que em fa por; per això les tremolors', li va contestar el fill del rei.
   'Per què no adorms tanta arrogància amb uns quants regals? Car dius que ets fill d'un rei i que estàs ple de diners.'
   'És que ell no farà les paus amb mi per uns regals.'
   'Demana al teu pare que t'ajudi contra ell: t'alliberarà de la insolència d'aquest personatge.'
   'Però, el meu pare no el pot vèncer.'
   'Doncs, fes servir Déu, que farà fora aquest maleït.'
   'Tens tota la raó', contestà el fill del rei, i aixecant tot seguit les mans i la mirada al cel, va llevar la seva súplica:
   'Déu Senyor, concediu al vostre servidor de vèncer aquest dimoni malvat i traieu-me dels seus paranys!'
   Així que ell pronuncià la seva súplica, la dona es llançà al terra, rebolcant-se en la pols i, per ben que ho intentava, no podia tornar aixecar-se. Mentrestant, el noi soltà de prompte les regnes i esperonà el cavall amb decisió, per marxar d'allà i fugir del dimoni malvat fins que va trobar refugi a la casa paterna – i encara tremolava per por de la bruixa.
   Doncs, d'aquesta història que us he explicat, Majestat, heu de descobrir el pervers engany dels vostres consellers i saber que, enganyant-vos amb els seus discursos, van en contra dels interessos de sa Majestat. Per la qual cosa, informo sa Majestat que, com que heu deixat impunida la insensatesa contra mi i contra vós, em trauré la vida, sigui com sigui.”
   Després d'escoltar una altra vegada les argumentacions de la dona, el rei Cir ordenà d'executar el seu fill.


[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 24 - 27]

2 comentaris:

  1. Estimado Stefano:

    ¿Piensa continuar, y concluir, esta interesantísima traducción?
    Un cordial saludo,
    A. Cid

    ResponSuprimeix
  2. Estimado Antonio,

    Me alegra mucho que encuentre interesante esta traducción. De hecho, creo que la obra se lo merece, por su relación tan estrecha con las literaturas de toda Europa, por ser ejemplo de migración de textos entre oriente y occidente (y viceversa, ya que parece que para algunos de los cuentos del Syntipas el camino sea de ida y vuelta), y por el papel tan importante de “trait d’union” que ha tenido en Bizancio en ello.

    En relación con su cuestión, seguramente sí. No estoy seguro de cuándo. El abanico de obras y autores es amplio. Sin embargo el trabajo es cíclico: las obras que han despertado algún interés en los lectores vuelven a ser presentadas y ampliadas. El Syntipas es una de esas obras.

    Mi recomendación es que usted no nos pierda la pista. Será un gusto tenerle entre los lectores.

    Un saludo.

    S. Sanfilippo

    ResponSuprimeix