Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

19 d’agost de 2012

Joan de Gaza: Composició presentada el dia de les roses als seus alumnes (primera part)

Quan Faetó, el qui porta la llum,
toca el mig del trajecte,
tirant el seu carro en la ruta,
somriuen les deus de la terra.

I, pel món errabundes, les Moires
criden de nou a la llum
els fruits amagats dels conreus,
consagrant la terra jaspiada,

per tal que el cosmos, amable,
florint, cada cop es renovi,
i la Ciprina amb Amor
dugui unes riques nissagues.

Senyora Natura, rebrotes,
marques la joventut,
perquè no s'adormi la vida
separant les estirps entre si.

De fet, què no porten les hores,
desprès del pas de l'hivern?
Hi ha quelcom que no crea una Gràcia,
coronant la bellesa vernal?

Hi ha quelcom que no atén primavera,
que cura els dolors de la vida
quan també fa néixer la rosa
de corimbes purpuris?

Citera de pell delicada
té les galtes rosades,
digueu-li, pel seu flaire de pètals,
Dits del color de les roses”,

quan Adonis renovant-se de nou,
més amable que la mar en bonança,
deixa els caus de la terra
tot ple de les Gràcies.

El jove és el fruit,
nunci potent de la vida,
ja que és un brot de natura,
és una dansa d'amor.

[Matranga, Anecdota Graeca, Roma, 1850, pàg. 636]

Cap comentari:

Publica un comentari