Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

5 de gener de 2012

Joan Tzetzes: Posthomèrica 80-135 - Pentesilea (3)

     Gaudi en sentia doncs l'eixam troià, tot mirant-la,
mes als argius se'ls glaçava el cor, quan la veien.
Es desplegaren, és obvi, en tres parts, i amb desgana.
És a dir, Menelau, Teucre i Merione - i, amb aquells,
també el fill de l'Arcísida1
, home de ment arterosa,
duien totes les colles d'arquers musculosos;
Àiax, en canvi, empenya els soldats que duien l'escut,
i també Nèstor i Idomeneu, Ialmen i Agamènnon.
Mnesteu duia genets, i així l'estol de l'Eàcida
i el Tidida, a més d'uns altres experts en cavalleria.
    Com deia, desplegats d'aquesta manera2, tancaven les files,
ben junts3; tanmateix no podien frenar aquella dona.
Creieu-me, era gent de nova lleva, sense experiència,
que quan, de dalt de grans cavalls de genolls vigorosos,
van veure Pentesilea, la seva reina,
assaltant frontalment, amb puixança, els rengs de guerrers,
van anar a l'atac dels argius esgotats després de deu anys,
entre alarits formidables i els embats dels cavalls,
al mig de la pluja de llances i el pedregar de sagetes,
arrasaren la infanteria i els esquadrons de cavalleria.
    Aleshores, Pentesilea i les dones i els homes
que anaven amb ella, els destrossaren, sense frenar-se.
El sòl troià era doncs tot ple de cadàvers.
Quina boca diria quants aqueus varen caure?
Com quan la violència del vent - de Bòrees que brum amb estrèpit -
una nit d'hivern, bufant d'improvís,
congela les aigües clares, canviant-les en neu,
i aquí, allà, arreu, embolcalla tota la terra;
així aleshores Pentesilea, una dona -qui ho diria4-,
gelà la fúria dels aqueus, apagant-ne el coratge,
folrà de cadàvers la plana: d'homes mortals i cavalls.
    Vet aquí que una noia els va massacrar per tres dies,
i es refugiaven, de nit, entre el mar i la platja.
Mes quan va venir el vespre de la quarta jornada
i ella dormia en un llit, contenta per la victòria,
segura d'acabar d'aterrar els aqueus l'endemà,
tot just aleshores, a Príam i a ella, a Pentesilea,
Hera els va enviar un somni d'esglais i de plors,
presagi de mort de la generosa Pentesilea.
És a dir, Príam va veure que Hèctor encara era viu
i tenia imatge de dona, però era fort, tal com era.
Gaudi en sentia Príam i la resta del poble troià,
tanmateix el fill de Peleu, el matà igual que l'altra vegada.
En canvi, Pentesilea va tenir aquest somni:
li va semblar veure la generosa Otrore, sa mare,
concedint-la a un guerrer robust i formós, per ser-ne companya,
un nuvi de cabellera bonica, per bellesa igual a les Caris5,
i ella acceptava; però en va venir un altre, cruel,
del color la pega, immens i terrible,
de cent caps; aquest, aixecant la llança de coure,
a dalt d'un destrer d'esbufec implacable,
la raptà, enfonsant-se després als palaus infernals.
Aquestes van ser les nocturnes visions de llurs somnis.

[CONTINUARÀ]

N.d.T.: Per saber més sobre el tractament i les reelaboracions del mite de Pentesilea en la cultura europea, veure l'interessant article dels amics del blog “De Troia a Ítaca”.

1 Laertes pare d'Odisseu era fill d'Arcisi.
2 Torna a referir-se als troians. Veure fragment 2, traduït anteriorment.
3 Encara que pugui semblar un anacronisme de Tzetzes, la tècnica de combat amb files tancades, és descrita ja en la Ilíada on el mot falange és expressament citat en dues ocasions: Il. 6,6 i Il. 13.145, per descriure-hi una distribució tancada dels guerrers a peu. És molt probable que la falange d'Homer no sigui, en realitat, la mateixa que la de Tucídides, però, en tot cas, no es pot dir que Tzetzes, quan parla de falange, estigui traint Homer.
4 ἐπ`ἄελεπτα φανεῖσα. Lehers, més literalment, proposa: praeter opinionem visa.
5 Són les Charites, les Gràcies.

[Joan Tzetzes, Antehomerica, Homerica et Posthomerica, Ed. F. S. Lehrs, París, 1861, pàg. 21-22]

Cap comentari:

Publica un comentari