Aleix, basileu i pare meu, abans de rebre el ceptre imperial, havia ja estat molt útil a l'imperi romà. Entrà a l'exèrcit a l'època de Romà Diògenes1: per la gent del seu temps era un home admirable i valent. Per exemple, acabats de fer els catorze anys2, ja frisava per seguir l'emperador Diògenes en una important campanya militar contra els Perses3, tot manifestant la seva furiosa agressivitat contra els bàrbars dient que mullaria amb la sang la seva espasa si se'ls trobaria en el cos a cos. Així era de bel·licós el noi! Però en aquella ocasió l'emperador Diògenes no el deixà participar, per culpa de la desgràcia terrible que havia afectat la seva mare que plorava llavors la pèrdua del fill primogènit Manel, un home que havia demostrat gran eficàcia servint a l'imperi romà. Perquè aquella dona no restés sense consol - sense saber on enterrar un fill i a punt d'enviar l'altre a la guerra, amb la por que al noi li passés quelcom dolent i que no podria saber en quin lloc del món seria-, per tot això obligà el jove Aleix a tornar amb la seva mare. Llavors en aquella ocasió, a contracor, es va separar dels seus companys d'armes, però, des d'aleshores es començà a veure un munt d'accions de gran valor per part seva i, sens dubte, sota l'imperi de Miquel Ducas, després de la deposició de Diògenes, la història de Roussel4 demostrà tot el seu coratge.
Aquell era un home d'origen franc5, allistat a l'exèrcit romà, que havia millorat, i molt, la seva condició i, després d'haver arreplegat forces al seu voltant i un exèrcit considerable tant entre la gent de la seva terra, com també de qualsevol altre país, ja era un rebel6 molt perillós. Aprofitant-se del fet que l'hegemonia dels romans sofria molts alts i baixos, quan els turcs començaven a tenir més sort que ells, fets fora com la sorra que s'espolsa dels peus7, aleshores ell també atacà l'imperi romà. D'altra banda, tenint ja un temperament insubmís, esperonat doncs encara més a una rebel·lió en plena regla per l'estat de confusió8 de l'imperi, anava saquejant els territoris orientals, gairebé per tot arreu. I, per bé que molts fossin acreditats i considerats guerrers prou valents per a actuar contra ell, i tot i la l'experiència militar que se'ls reconeixia, aquest home demostrava tenir més capacitats que tots ells. Ja sia perquè ell mateix, atacava, repel·lia i s'afuava com un huracà al damunt dels seus contraris, ja sia per haver contret una aliança amb els turcs, s'havia tornat invencible als atacs; fins al punt que var fer presoner algun alt dignitari, tot desbaratant-ne les falanges.
Justament aleshores el meu pare Aleix estava servint com a subaltern al seu germà9, que era encarregat de tots els contingents orientals i occidentals, directament a les seves ordres. Llavors, com que la situació era en aquell moment desesperada pels romans, amb aquell estranger que passava per tots els territoris com un llampec, Aleix, persona notòriament excepcional, va ser considerat capaç d'oposar-s'hi i nomenat comandant suprem10 per l'emperador Miquel11. Ell mateix, després de millorar els coneixements i l'experiència en estratègia i qüestions militars, que havia assolit en tot cas en poc temps (però, ja que era un home treballador i eixerit, segons els millors soldats romans havia assolit el màxim domini de les tècniques militars, com el famós Emili el romà, de la mena d'Escipió, com Hanníbal el Cartaginès; i això que era molt jove, gairebé, com qui diu, de primer pèl12) capturà el famós Roussel, l'home que havia envaït grans extensions de les terres de Bizanci, i restablí l'imperi a orient, sense tampoc trigar gaires dies. De quina manera el capturà, ho explica més àmpliament el Cèsar13 en el segon llibre de la seva història i ho explicarem també nosaltres, en la mesura que sigui pertinent amb la narració.
1 Romà IV Diògenes (1067-1071).
2 L'any 1070.
3 En realitat són els turcs. Es tracta d'un anacronisme molt difós entre els historiadors bizantins d'aquesta i d'èpoques posteriors (fins i tot Jordi Paquímeres l'utilitza sistemàticament). En la sensibilitat bizantina el perill que ve d'orient és el persa. Dir persa és parlar d'algú que ve d'orient.
En aquest cas no traduïm “turcs” perquè Anna més endavant farà servir “correctament” la paraula “turcs”. Per tant, el fet que aquí utilitzi el mot “perses” representa un èmfasi o un matís especial que hi pretén donar.
4 Οὐρσέλιος. Roussel de Bailleul (? - 1078), mercenari normand que anteriorment havia estat a les ordres de Robert Guiscard en la conquesta de Sicília. És Ρουσέλιος per Nicèfor Botaniates, que el descriu (pàg. 48, Bekker, 1853) com un home εὐσθηνὸς κατὰ χείρα, de mà vigorosa, tot dedicant-li vàries pàgines.
5 Κέλτος. Anna Comnena utilitza aquest mot per referir-se de manera genèrica als Latini (italians de qualsevol regió i francesos) o als normands.
6 Τύραννος, que l'Index graecitatis de l'edició Kambylis tradueix al llatí com usurpator. Hi ha versions que tradueixen com "tirà". En època bizantina, normalment preval el significat que donem a la nostra versió.
7 ὥσπερ ψάμμου ποδῶν ὑποσπασθείσης. Citació literal de Gregori Nazianzé (Contra Iulianum Imperatorem II (orat. 5), 24), represa en tot cas, també literalment, per Miquel Psel·le en un parell d'ocasions, en els seus textos teològics.
8 διὰ τὸ κατηφές. Després de la ruïnosa derrota bizantina de Manzikert, aprofita per fer-se senyor d'un petit potentat al voltant de la ciutat d'Ankara.
9 El germà gran de d'Aleix, Isaac.
10 Στράτεγος αὐτοκράτωρ.
11 Miquel VII Ducas (1071-1078), successor de Romà Diògenes.
12 Πρώτως ὑπηνητην. Expressió proverbial que espot trobar mes o menys en nombrosos autors, Homer entre d'altres (Il. 24, 348, πρώτον ὑπηνητὴν, ...).
13 Nicèfor Brienni. Veure Pròleg de l'Alexíada.
[Annae Comnenae Alexias Ed. Reinsch D.R. et Kambilis A. Berlí, 2001. ΑΛΕΞΙΑΣ ΠΡΩΤΗ, I, 1-3]
Aquell era un home d'origen franc5, allistat a l'exèrcit romà, que havia millorat, i molt, la seva condició i, després d'haver arreplegat forces al seu voltant i un exèrcit considerable tant entre la gent de la seva terra, com també de qualsevol altre país, ja era un rebel6 molt perillós. Aprofitant-se del fet que l'hegemonia dels romans sofria molts alts i baixos, quan els turcs començaven a tenir més sort que ells, fets fora com la sorra que s'espolsa dels peus7, aleshores ell també atacà l'imperi romà. D'altra banda, tenint ja un temperament insubmís, esperonat doncs encara més a una rebel·lió en plena regla per l'estat de confusió8 de l'imperi, anava saquejant els territoris orientals, gairebé per tot arreu. I, per bé que molts fossin acreditats i considerats guerrers prou valents per a actuar contra ell, i tot i la l'experiència militar que se'ls reconeixia, aquest home demostrava tenir més capacitats que tots ells. Ja sia perquè ell mateix, atacava, repel·lia i s'afuava com un huracà al damunt dels seus contraris, ja sia per haver contret una aliança amb els turcs, s'havia tornat invencible als atacs; fins al punt que var fer presoner algun alt dignitari, tot desbaratant-ne les falanges.
Justament aleshores el meu pare Aleix estava servint com a subaltern al seu germà9, que era encarregat de tots els contingents orientals i occidentals, directament a les seves ordres. Llavors, com que la situació era en aquell moment desesperada pels romans, amb aquell estranger que passava per tots els territoris com un llampec, Aleix, persona notòriament excepcional, va ser considerat capaç d'oposar-s'hi i nomenat comandant suprem10 per l'emperador Miquel11. Ell mateix, després de millorar els coneixements i l'experiència en estratègia i qüestions militars, que havia assolit en tot cas en poc temps (però, ja que era un home treballador i eixerit, segons els millors soldats romans havia assolit el màxim domini de les tècniques militars, com el famós Emili el romà, de la mena d'Escipió, com Hanníbal el Cartaginès; i això que era molt jove, gairebé, com qui diu, de primer pèl12) capturà el famós Roussel, l'home que havia envaït grans extensions de les terres de Bizanci, i restablí l'imperi a orient, sense tampoc trigar gaires dies. De quina manera el capturà, ho explica més àmpliament el Cèsar13 en el segon llibre de la seva història i ho explicarem també nosaltres, en la mesura que sigui pertinent amb la narració.
1 Romà IV Diògenes (1067-1071).
2 L'any 1070.
3 En realitat són els turcs. Es tracta d'un anacronisme molt difós entre els historiadors bizantins d'aquesta i d'èpoques posteriors (fins i tot Jordi Paquímeres l'utilitza sistemàticament). En la sensibilitat bizantina el perill que ve d'orient és el persa. Dir persa és parlar d'algú que ve d'orient.
En aquest cas no traduïm “turcs” perquè Anna més endavant farà servir “correctament” la paraula “turcs”. Per tant, el fet que aquí utilitzi el mot “perses” representa un èmfasi o un matís especial que hi pretén donar.
4 Οὐρσέλιος. Roussel de Bailleul (? - 1078), mercenari normand que anteriorment havia estat a les ordres de Robert Guiscard en la conquesta de Sicília. És Ρουσέλιος per Nicèfor Botaniates, que el descriu (pàg. 48, Bekker, 1853) com un home εὐσθηνὸς κατὰ χείρα, de mà vigorosa, tot dedicant-li vàries pàgines.
5 Κέλτος. Anna Comnena utilitza aquest mot per referir-se de manera genèrica als Latini (italians de qualsevol regió i francesos) o als normands.
6 Τύραννος, que l'Index graecitatis de l'edició Kambylis tradueix al llatí com usurpator. Hi ha versions que tradueixen com "tirà". En època bizantina, normalment preval el significat que donem a la nostra versió.
7 ὥσπερ ψάμμου ποδῶν ὑποσπασθείσης. Citació literal de Gregori Nazianzé (Contra Iulianum Imperatorem II (orat. 5), 24), represa en tot cas, també literalment, per Miquel Psel·le en un parell d'ocasions, en els seus textos teològics.
8 διὰ τὸ κατηφές. Després de la ruïnosa derrota bizantina de Manzikert, aprofita per fer-se senyor d'un petit potentat al voltant de la ciutat d'Ankara.
9 El germà gran de d'Aleix, Isaac.
10 Στράτεγος αὐτοκράτωρ.
11 Miquel VII Ducas (1071-1078), successor de Romà Diògenes.
12 Πρώτως ὑπηνητην. Expressió proverbial que espot trobar mes o menys en nombrosos autors, Homer entre d'altres (Il. 24, 348, πρώτον ὑπηνητὴν, ...).
13 Nicèfor Brienni. Veure Pròleg de l'Alexíada.
[Annae Comnenae Alexias Ed. Reinsch D.R. et Kambilis A. Berlí, 2001. ΑΛΕΞΙΑΣ ΠΡΩΤΗ, I, 1-3]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada