Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

11 d’octubre de 2011

Joan de Damasc: Cànon per al Nadal (1)

Aquest himne de belles paraules amb càntics celebra
  el Fill de Déu, nascut pels mortals
a la terra i els allibera de les penes del món, doloroses;
  salva doncs els cantors d'aqueix treball.

                            1. 
El Senyor amb un miracle salvà el poble,
secant, un dia, les ones vaporoses del mar;
nascut d'una verge, com volia,
el camí al cel ens ha marcat qui, en l'ésser,
considerem igual al Pare i als homes.

Un ventre consagrat ens dugué el Logos,
l'esbarzer que no es crema, n'és imatge fidel;
els homes celebrem Déu, encarnat
en forma humana, que llava el pobre
ventre d'Eva de l'antiga, amarga culpa.

Abans de l'hora del sol, l'astre mostrà
el Logos, que venia a posar fi al pecat,
misèrrim en una cova, als mags:
compassiu, embolcallat en faixes,
et van veure amb goig, alhora, home i Senyor.


[Anthologia Graeca Carminum Christianorum, Christ et Paranikas, Liepzig, 1871, pàg. 205]

Cap comentari:

Publica un comentari