Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

2 de juliol de 2011

Eustaci Macrembolites: Els amors d'Hismine i Hismínies (I, 1-3)

La ciutat d'Euricomis és plena de prosperitat, entre d'altres coses, perquè la cenyeix el mar, l'envolten els rius, és rica de prats ufanosos, gaudeix de luxes de tota mena, però respecta els déus: més que Atenes, és tota un altar, tota un sacrifici, una oferta als déus. Convoca les celebracions, obre les festes, duu els ritus pertinents a Zeus i la resta de divinitats. Justament a Euricomis eren les festes de Zeus i es feia el sorteig dels heralds. És una tradició i una llei no escrita de la ciutat: quan hi ha la celebració sagrada, es fa un sorteig entre els solters de les millors famílies de la ciutat i a qui li toca és enviat com a herald, amb el cap coronat de llorer, a la ciutat que es tria per sorteig.
Doncs, benvolgut gran capità1 meu, em tocà el sorteig i vaig ser el sacre herald coronat, destinat a Aulicomis. Vaig sortir del santuari, amb el cap coronat de llorer, la túnica sagrada, el calçat venerable; la gent m'acollí amb un seguici multicolor, ple de llums, saltiris2, deies, cants de comiat, tota la sagrada processó. La ciutat estava doncs expectant i tota al voltant meu: qui em saluda efusivament, qui m'abraça, qui se'm posa davant fent un ball, qui broda un cant triomfal. Veient-ho, hauríeu dit que jo, l'herald, estava sent submergit per un riu turbulent i impetuós. Una frase sola arreu de la ciutat: “Hismínies és un herald, i no està d'herald a un lloc qualsevol, sinó a Aulicomis.”
Hi vaig arribar doncs; per què filosofar del que em va passar mentrestant? Bon senyor, vaig arribar com a herald i hi vaig ser acollit no pas com a un herald, ans com un déu: acudeix la gent, decoren els carrers, escampen garlandes de murta pel terra, impregnen l'aire amb aromes, ruixen els presents amb gotes de roses. M'envolten, iniciant allà mateix una esplèndida dansa en rotllana, com els deixebles també envoltaven Sòcrates. Tothom m'estira, perquè es pensa que és una sort si m'allotjo a casa seva, ja que soc, segons ells, un herald enviat d'una ciutat important per unes qüestions importants. Sostenes se'n va sortir amb la seva: se'm dugué amb el carro que tenia i em portà a casa seva: em dedicava un tracte cortès ple de generositat i em portà al seu jardí.

1 Χαρίδουξ. Caridux. És un àpax.
2 Κυμβάλων.

(Eustatius Macrembolites, De Hysmines et Hysminiae Amoribus Libri XI. I, 1-3. Munchen, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari