Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

10 de juliol de 2011

Teofilacte Simocatta: Històries (Pròleg 13-16)

Però és la història universal de la humanitat que s'hauria de considerar com a mestra, ja que explica quines decisions s'han de prendre i què s'ha de ignorar, si no convé. Gràcies a la història es pot veure que els generals són molt millor preparats: ella sap ordenar les forces i com enganyar l'enemic amb una emboscada. Torna els homes més previsors, amb les desgràcies alienes i els corregeix servint-se d'altres que van fracassar; a més a més els demostra que són més feliços si actuen bé, fent créixer l'excel·lència fins a grans nivells amb pocs mitjans. És guia i suport1 per al vell, i mestre excel·lent i savi per al jove, amb l'experiència que aporta, posant, d'alguna manera, les canes a la joventut i anticipant-li els ensenyaments de la vida que venen poc a poc.
Jo també m'hi dedicaré, si bé la tasca supera les meves possibilitats, per la pobresa de l'elocució, la feblesa dels conceptes, la mediocritat de l'estil, i la barroeria de l'estructura temàtica. I si algú en el tractat hi trobés quelcom d'agradable, que l'imputi a l'atzar, i no pas a la meva art.

FI DEL PRÒLEG
1 βακτηρία: bastó, vara.

(Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 36-38)

Cap comentari:

Publica un comentari