Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

26 de maig del 2011

Anna Comnena: El pròleg de l'Alexíada (II)

Encetaré doncs a narrar-les, no pas com una explicació de les que es fan com a exercici d'eloqüència, sinó amb l'ànim que qüestions d'aquesta rellevància no restin sense testimoni per a la posteritat; car fins les més grans accions, si no es guarden amb la paraula i no es lliuren al record, s'esfumen en la foscor del silenci1. El meu pare, tal com ho han demostrat els fets mateixos, sabia manar i obeir, en la mesura justa, als seus superiors.
Però tot i haver pres la decisió d'explicar les gestes d'aquell home, em continuen preocupant les objeccions i les insinuacions: que algú pugui pensar que jo, narrant la vida del meu pare, estigui fent el panegíric de la meva i pugui considerar tot el contingut de l'obra una falsedat i res més que un encomi, si és que manifesto la meva admiració per alguna de les seves accions. Si mai ell o el seu comportament obliguessin, a criticar alguna acció seva, no per ell, sinó per la naturalesa dels seus actes, tornaria a témer que els crítics de professió em puguin retreure l'exemple de Cam, fill de Noè, ja que tothom té enveja de tothom i no reconeix allò que està bé, per malignitat i gelosia i, com diu Homer2, acusen l'innocent.
Quan algú es dedica a la pràctica de la història, s'ha d'oblidar de simpaties i aversions i més d'un cop celebrarà els adversaris amb els millors elogis, quan la seva actuació ho exigeixi, així com desaprovarà els parents, quan els errors en l'exercici de les seves responsabilitats ho demostrin. Per això doncs no hem de dubtar a criticar els amics i elogiar els adversaris. Quant a mi, aquests i aquells, els qui reben els nostres atacs i els qui ens són favorables, els puc reconciliar només a partir dels fets i dels qui hi van estar presents, citant com a testimonis els uns i els altres. Els pares d'alguns dels nostres contemporanis o fins i tot els avis són qui va estar present als fets.

1 ἄλλ`ὡς...σκότῳ. Cita gairebé literal de Joan d'Epifania.
2 Ilíada 11, 654. No és una cita literal.

(Traducció de Annae Comnenae Alexias Ed. Reinsch D.R. et Kambilis A. Berlí, 2001. Prol. II)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada