El temps, amb el seu flux inexorable i etern, s'emporta tot allò creat i el submergeix al fons d'un mar d'obscuritat, on són tant les accions insignificants, com aquelles dignes de record, tot fent aparèixer, com diu la tragèdia1, allò desconegut i amagant allò memorable. Però l'estudi de la història és el dic més sòlid contra el riu del temps: d'alguna manera en para el corrent incontrolable i reté amb força allò que hi corre i que pot atrapar, impedint que rellisqui cap a l'abisme de l'oblit.
Conscient d'aquest fet jo, Anna, filla dels emperadors Aleix i Irene, nascuda i crescuda a la Porfira, formada en lletres i no només, sinó també dedicada amb aplicació a l'estudi de la llengua grega, amb preparació en retòrica i estudis en les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató, i amb la solidesa intel·lectual que ve dels coneixements del quadrivi - s'ha de fer conèixer d'altra banda, i no vull presumir, allò que la natura i l'estudi m'han donat, que Déu ha decidit des de dalt i que les circumstàncies m'han facilitat - pretenc amb aquest escrit meu narrar les gestes del meu pare, que no es mereixen ser lliurades al silenci o, que és el mateix, ser arrossegades per la riuada del temps cap a un mar de desmemòria: tant les que va fer quan va ser emperador, com les d'abans de ser coronat, al servei de qui regnava.
1Sòfocles, Aiax, 646,647.
(Traducció de Annae Comnenae Alexias Ed. Reinsch D.R. et Kambilis A. Berlí, 2001. Prol. I)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada