S'apropa l'hivern
Expugnada
Lucca i sense cap més obstacle, Narsès pensà que no calia
passar-hi més estona, i ni tan sols agafar-se un respir dels
treballs. Hi deixà el general Bonos, de Mèsia1,
aquella al costat del Danubi, un home d'allò més intel·ligent,
políticament i militarment competent, tot entregant-li una força
suficient amb la qual, en cas de rebel·lió dels bàrbars de la
zona, amb tota facilitat l'hauria controlat, sortint-ne vencedor.
Deixades doncs així aquestes disposicions, es dirigí de pressa
directament a Ravenna, perquè les tropes, un cop aquarterades, hi
descansessin durant l'hivern. En efecte, sent ja a les acaballes de
la tardor, pels volts del solstici d'hivern2,
creia que no era el moment per a la guerra. Això, és clar, hauria
estat a favor dels francs, ja que la canícula els és enemiga i els
treu quasi tota l'empenta, i no lluiten de bon grat a l'estiu. En
canvi, amb el fred, sempre revifen, es tornen pletòrics de forces i
afronten els treballs amb entusiasme, perquè els és familiar, ja
que les seves terres d'origen són de clima rígid, així que, els és
connatural passar fred. Tenint present aquestes consideracions,
intentava doncs agafar temps i ajornar les operacions militars per a
l'any següent. Llavors distribuït l'exèrcit entre
companyies i batallons, els
manà que passessin l'hivern a les ciutats i places fortificades de
la zona i que vinguessin a reunir-se tots a Roma al principi de la
primavera, per tal de sortir d'allà tots junts preparats a combatre.
L'exèrcit es va moure seguint les ordres i Narsès es va mudar a
Ravenna, duent només els seus criats, la guàrdia personal i els
seus subordinats, membres de l'estat major, encarregats de la gestió
del quarter general i, entre altres aspectes administratius, evitar
que Narsès fos accessible, sense criteri, a tothom que ho demanava.
Els romans els solien donar un nom derivat de “cancell”, també
per la tasca que feien. El va seguir també Zandalàs, cap dels
criats que l'acompanyaven, així com tots els domèstics i els
camarlencs eunucs. Anà a Ravenna doncs amb unes quatre-centes
persones.
1 Els
grecs anomenen igual Mèsia i Mísia (a la Anatòlia): Μύσια.
2 Finals
del 553 d.C.
[Agathiae
Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I,
19]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada