Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

28 de març de 2013

Teofilacte Simocatta: Històries (I, 3)

Els àvars
Posaré finalment el fil a l'agulla, teixint la tela de la història i, repassant les guerres amb els bàrbars, començaré primer narrant les operacions militars contra els àvars, per proximitat dels fets i pertinència en l'economia del relat1.
Aquests en més d'una ocasió havien intentat cops de mà de gran violència. Són un poble hun2 que viu a la vora del Danubi, la més deslleial i cobdiciosa de les ètnies nòmades. Enviaren una delegació a l'emperador Maurici, només perquè s'havien quedat amb la ciutat més gran que es deia Sirmium i era molt coneguda: els romans d'Europa se'n omplien la boca i la celebraven. Havia caigut poc temps abans que l'emperador Maurici pugés al tro dels Cèsars, revestint-se de la púrpura i de les responsabilitats pròpies de l'imperi romà. L'il·lustre Menandre n'explica el com amb eficàcia i jo no tinc el temps d'analitzar en detall aquells grans llibres i, “quan és ben clara una història, contar-la una altra vegada3 o perdre el temps embrutant-ne el resultat literari.
Quan ja la ciutat estava en les mans dels huns, es va concloure un acord pel qual els enemics acceptaven parar les operacions militars i procurar iniciar una treva. El tractat era tanmateix molt humiliant per als romans; en efecte, després d'un colofó tan roí, es van establir com uns àrbitres i, com a demostració d'estima pel huns, els lliuraren magnífiques donacions i acceptaren pagar vuitanta mil monedes d'or anuals en argent i vestits.
El tractat no va anar més enllà dels dos anys per l'arrogància del Khagan4 -així l'anomenen els Huns- amb els romans. Hi ha una història sobre ell que va circular abans que trenqués la treva: els romans criaven animals de grans dimension; així, ell havia demanat a l'emperador que en fes venir algun exemplar perquè el pogués observar. L'emperador, més aviat amb la intenció de fomentar-ne l'amor pel coneixement, li ho concedí perquè pogués estudiar els elefants i li envià l'exemplar més notable entre tots els que estava criant. Però en veure l'elefant, un exemplar de l'Índia, el Khagan va interrompre la demostració i ordenà que el tornessin al Cèsar, per l'espant o el menyspreu, no ho sé pas dir, i no ho podria dissimular. A més a més insistia fins a l'avorriment que el Cèsar encarregués uns artesans de fer-li un llit daurat i que li enviés: tan amunt l'havia col·locat la gran sort del moment. L'emperador va fer fabricar el regal i l'envià amb gran pompa. Aquell, desafiant com ningú i fanfarronejant, com ofès pel poc valor del regal, el restituí a l'emperador com si aquell llit d'or, absolutament ostentós, fos una cosa barata i ordinària. Però sobretot exigí dels romans que li aportessin vint mil monedes d'or cada any, ultra les vuitanta mil que ja li donaven.
1 No s'acaba d'entendre. Per cronologia, tocaria a les guerres perses, però Teofilacte deu estar pensant a un altre ordre.
2 Segons Whitbiy i Whitby, en realitat els Àvars no eren huns.
3 És el 457 de l'Odissea 12. Traducció de C. Riba (ed. 1948).
4 És el nom que utilitzen el Àvars, Khagan, gran khan o khan dels khans, propi de la llengua mongola i turca. És un equivalent de l'emperador.

 (Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 44-46)


Cap comentari:

Publica un comentari