Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

22 de març del 2013

Cosmes Melode: Cànon de Dissbte Sant (1)

                          α

L'estirp dels salvats ha enterrat
aquell qui amagava
amb les ones del mar el tirà a l'acuit;
i, com les noies, cantem al Senyor,
car l'envolta la glòria.

Déu Senyor meu, per a Vós entono un himne de dol,
un epitafi,
per a Vós que em vau obrir
amb el vostre sepulcre les vies de la vida,
vostra mort va acabar
amb l'avern i la mort.

S'estremeixen amb la vostra agonia, Salvador,
quan us veuen,
els éssers del cel i els de sota la terra,
segut al tron i ensems dins la tomba;
pensen en Vós com a un mort que dóna la vida.

Tocant la glòria més alta,
baixàreu
als abismes del món: car sabeu
el meu lligam amb Adam. Tot i enterrat,
ple de misericòrdia, m'esteu donant nova vida.

[Ed. W. Christ et M. Paranikas, Anthologia graeca carminum christianorum, Liepzig, Teubner, 1871, pàg. 196]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada