Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

20 de febrer del 2012

Barlaam i Ioasaf: Llibre primer (1)

  L'apòstol Tomàs predica l'Evangeli entre els indis
  El país que anomenem Índia es troba molt lluny d'Egipte, és extens i populós. És envoltat per uns mars immensos i plens de naus, per la banda d'Egipte; per la banda continental confina amb Pèrsia, país antigament immers en la tenebra de la idolatria, completament decaigut en la barbàrie i corromput per les pràctiques sacrílegues.
   Quan l'unigènit Fill de Déu, que és en el si del Pare1, no suportant veure allò que era imatge seva immers en el pecat i sentint-ne compassió, va aparèixer, sense pecat, entre nosaltres, sense deixar el tron del Pare, va ocupar per nosaltres el ventre d'una verge, per fer-nos habitants dels cels i perquè ens recuperéssim de l'antiga caiguda i ens deslliuréssim del pecat, tornant a gaudir de la condició de fills; dugué així mateix el designi fins al final, pel nostre bé, amb l'encarnació, acceptant la creu i la mort, unint sorprenentment allò humà amb allò diví, i ressuscità dels morts, fou endut al cel en la glòria i segué a la dreta de la Majestat Paterna i, com va prometre, envià l'Esperit Consolador, als testimonis oculars i als deixebles, en forma de llengües de foc, i els encarregà d'il·luminar tots els pobles sumits en la tenebra de la ignorància, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. De manera que, a uns d'ells els tocà recorre l'orient a uns altres l'occident, o escampar-se per les regions del nord o del sud, portant a terme llur mandat. Tot just aleshores, el santíssim Tomàs, un que pertanya al grup dels dotze Apòstols de Crist, fou enviat a la terra dels indis a anunciar-los la notícia de salvació.
   Ja que el Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven2, es va apartar la foscor de la superstició i, tot deixant els sacrificis idolatres i altres abominis, el indis s'afegiren a la fe veritable. I així prengueren un nova forma entre les mans de l'apòstol, entraren a la casa de Crist amb el baptisme i, creixent cada cop més en fidels, progressaven en la fe perfecta i fundaven esglésies per tot el país.

1 Joan 1, 18.
2 Marc, 16, 20.

[St. John Damascene, Barlaam and Ioasaph, London i Cambridge 1957, pàg. 6, 8]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada