Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

2 de febrer de 2013

Manuel Files: Poemes - La imatge de la vida

[Per ajudar-vos a interpretar aquest poema, altrament terriblement hermètic, us en donaré la clau: és el Barlaam i Ioasaf i, més precisament, un dels nou apòlegs que es troben encaixats en el text. Es tracta del Caminant i l’Unicorn – avui conegut sobretot en la seva versió zen, justament a través del Barlaam i Ioasaf – que s’ha escampat a totes les literatures del món. Us el reprodueixo resumit, tal com apareix en l'article de Sílvia Ronchey Quan Buda era un sant cristià, presentat fa dos mesos:

Un home és perseguit per un unicorn embogit. En la fugida rellisca i cau a un barranc. Tot precipitant, aconsegueix agafar-se a un arbust. Mirant avall, però, s’adona que dos ratolins, un blanc i l’altre negre, n’estan rosegant les arrels. Al fons del barranc veu un drac que l’espera amb la gola oberta. Examinant el punt on es recolza amb els peus, veu quatre caps de serps que surten de la paret de roca. Aixeca els ulls i veu que està regalimant mel de les branques de l’arbust. Deixa de pensar a tota la resta i es concentra en la dolçor d’aquella gota de mel.

Com tots els apòlegs del Barlaam, es pot interpretar de moltes maneres. La que ens dóna Files n'és una, però no necessàriament la definitiva. I ara el poema.]

La imatge de la vida

Dolçor amunt, podrimer avall;
Vida humana, per què esbatanes la boca en va?
Mira a dins teu, no només aquest nèctar:
que el ratolí allà a sota, a les fosques,
no privi l'arbust de l'alè de la vida,
i no caiguis a la boca del drac,
no et moris o et dissolguis, sense esperança.
És l'agror, no pas la dolçor, el que fa
albirar el cel a qui mira amunt.


[Manuelis Philae Carmina. Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 126]

Cap comentari:

Publica un comentari