Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

23 d’abril de 2012

Lléo Magistre Querosfactes: Epitalami per a les noces de l'emperador Lleó

(Part final)
   Una rosa, un encant, pell blanca de lliri,
flòrid, garrit, és el nuvi.
  La testa cenyida de roses,
tocant la lira d'Orfeu
llanço al senyor les corones1,
car bonic n'és l'encant.
   Primavera gentil, encanteri en l'aurora,
llum agradable, vas aparèixer a tothom2.
   Agafada una rosa amb la mà,
noia, porta-la al teu dormitori3,
perquè l'amor que és amb tu
et venci amb sos justos desitjos.
   Et presentes, nena rossa i amb pell de rosa,
com superes l'encant de qui encanta amb els ulls!
   Ja he après una dansa bonica
i amant del bell cant,
i sacsejo els cabells,
amb llorer rialler a la mà.
   Dolça Penèlope, astre de la casa,
escampo per l'alcova agradoses violetes4.
  Eros llançant ses fletxes,
desig acoblant els sexes,
concediran el goig d'unes gemmes:
uns parts amb els dits de rosa.
   Hola dansaires, entreu, veniu, piqueu les mans,
serviu al dormitori de sostre daurat.
   Dus un buirac que flameja,
que et colpeixin fletxes ardents
per nodrir l'ànima
i endolcir cada cançó.
  Homes experts en versos amens
doneu ritme a melodies balladores5.
   Senyora, filla de Beats,
tens la beutat de les Gràcies:
Emoció, si algú no et sent,
és que té un cor de pedra!

1 στεφάνοις ἄνακτα βάλλων. Referència a pindàrica a Ἀλκμᾶνα στεφάνοισι βαλλω de Pítiques 8, 57.
2 ξυνοτερπὲς φάος πᾶσι φαάνθης. Referència que recorda l'homèric μάχη δ’ ἐπὶ πᾶσα φαάνθη de Il. 17, 650.
3 Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε κοίτας. Referència a Jordi Gramàtic, del 6º segle, (Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 366, 100): Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε ῥῖνας
4 Ἐνίοις. Incomprensible. Optem per la lectura de Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 1093, 54 : ἴοις.
5 ποσίκρουστα. És un mot que només utilitza aquest autor. Traduït molt diferent del Cantarella.

 [Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, II]

2 comentaris:

  1. Stefano, et felicito de debó per la teva tasca. És genial! Fes-ne un llibre i publica'l però ja! :)

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Andreu,
    Hi estic pensant. De fet, he demanat una subvenció per poder completar tres novel·les (les de Prodrom, Eugenià i Macembolites). Però també la idea de fer-ne com una antologia de literatura bizantina podria ser molt bona alternativa.

    ResponSuprimeix