Elies Sincel·le: Anacreòntica penitencial cantada en quart to plagal (final)

Ja ha passat la flor tendra,

ara és el temps de la sega,

la moira, em crida a la pols,

n'amuntega un cúmul a la tomba.

I, finalment, sóc jo i res més,

un altre cop, una mera partícula,

una remor a la mercè de la brisa,

un nou passatemps de les sorres.

O Déu, concedeix-me,

per la vida que em resta,

de seguir la sola l'única via

perfecta dels teus manaments.

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 641, I]

Elies Sincel·le: Anacreòntica penitencial cantada en quart to plagal (II)

Mira com en seràs de petit,

mira com jauràs en la mort,

mira la glòria inestable,

mira com muda l'aspecte.

Pols fètida d'ossos,

cabells que cauen del cap;

cranis podrits,

hòrrids de veure.

Pensa llavors en el futur,

com et podràs presentar

i al·legar amb justícia,

ponderant els teus actes?

Amb altres vagabunds,

tot sol, et presentaràs

al gran tribunal de Déu,

amagant el que has fet.

Soc aliè a la bondat,

aliè a la justícia,

aliè a la saviesa,

aliè a la prudència.

Quan doncs, nu, arribaré,

i ple de neguits,

tot i plorar amargament

no trobaré pas ajuda.

I sentiré que el Jutge dirà:

“Teniu-lo lligat,

llanceu-lo a les flames

i que hi cremi amb dolor.”

Salva'm del foc, Jesucrist,

salva'm de la foscor Salvador,

salva'm de les flames de la gehenna,

salva'm dels botxins inclements.

Preserva'm del tàrtar,

estalvia'm el petar de dents¹,

salva'm de la caldera,

i² dels gemecs inacabables.

Qui seré davant de tot això?

Qui serà el meu defensor?

Quin³ serà el meu rescat?

Quina excusa trobaré?

El temps s'ha escapolit,

la vida m'ha deixat,

m'he rendit a la vacuïtat

per la meva insensatesa.

És terrible per mi caure

a les terribles mans de Déu;

terrible el tribunal

que arrossega les estirps terrenals.

1 Mt. 22, 14: ἐκεῖ ἔσται ὁ κλαυθμὸς καὶ ὁ βρυγμὸς τῶν ὀδόντων.

2 τε τῶν. Seguim la lectura de Ciccolella en comptes del τεῶν de Matranga.

3 τί. Segons Ciccolella i Christ-Paranikas.

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 641, I]

Elies Sincel·le: Anacreòntica penitencial cantada en quart to plagal (I)

Des del més fons del cor

trec un gemec feixuc:

el pes de les culpes

que porto em turmenta.

Soc un home feble,

duc un llast que pesa,

allargo la vida com un viatge

i m'aboco al bàratre dels mals.

Com per una passera, vaig

pel cercle¹ trontollant d'aquest món

i amb pena hi carrego

el pes oprobiós dels meus mals.

Ànima per què dorms?

Per què somies?

Per què lluites amb les ombres?

Per què corres sense meta?

Acota el cap sobre els sepulcres

sobre els qui ja han mort,

mira els amics i els pares,

guaita'ls al fètid podrimener.

Habiten² la foscor eterna

dins de foscos vestíbuls,

en uns foscos indrets

fins a l'hora fatal³.

Allà el poderós és feble,

el monarca, desconegut;

allà, hi són el savi i l'inculte

i els diners no interessen.

Guaita la dolça beutat

acabant en un trist espectacle,

guaita la flor del jovent

pansida en la mort.

1 γύρον. Com Ciccolella, no pas com Matranga (γῆρας). Molt difós en la patrística fer servir el mot per referir-se al món (ὁ γύρος τῆς γῆς).

2 κατοικεῖν. S'assumeix la lectura de Ciccolella en comptes de κατοικῶν de Matranga.

3 ζαθέης. S'assumeix la lectura de Ciccolella en comptes de ζαθέειν de Matranga.

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 641, I]