Planen terribles visions,
per tot, d'un exèrcit aeri,
malignes, feroces,
hostils, implacables, a dojo!
Delegen omplir-se la panxa
amb la nostra sang
dimonis guerrers,
d'esguard tenebrós, d'aspecte salvatge.
Qui exultaria en veure-ho?
O com ho podrà superar,
amb ales boniques, rabent,
flamejant, invencible, perfecte,
i il·luminar a tot arreu
la forma, pura, brillant
noble i divina de l'ideal
primordial de bellesa,
de la glòria que és
nostra, tot contemplant la divina claror?
Temo que em llancin dins
del barram formidable del drac,
menjar malaurat! abans
d'assolir el cel sense fites,
o si no, a les entranyes
del món i a la fosca del Tàrtar,
allà hi ha el tumult, la
tenebra i la força invencible del foc.
Apiada't Senyor i
condueix-me –car sóc imatge de Déu–
amb la teva mà dreta,
amunt per l'Olimp sempitern1
on és ton escó immortal,
allà on són les idees, miríades,
belles, brillants,
rutilants, eternals i d'ales boniques,
daurades, i hi són els
cantors de ta glòria, els àngels rabents,
els qui et fan saltirons
al voltant, i et diuen “Senyor”,
allà tu, Trinitat,
resplendor esclatant, sense temps, per a sempre,
il·lumines la llum i fent
com el sol en dónes als astres.
1Tot
aquest vers es ressent de la diferent lectura que en fa Van Oppstall
respecte a Cougny (Epigrammatum anthologia Palatina cum Planudeis
et appendice nova, vol. 3, 104, 15).
[Jean
Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed.
Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 76, pàg. 271]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada