Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

5 de setembre de 2014

Joan Geometres: Heroelegia

Planen terribles visions, per tot, d'un exèrcit aeri,
malignes, feroces, hostils, implacables, a dojo!
Delegen omplir-se la panxa amb la nostra sang
dimonis guerrers, d'esguard tenebrós, d'aspecte salvatge.
Qui exultaria en veure-ho? O com ho podrà superar,
amb ales boniques, rabent, flamejant, invencible, perfecte,
i il·luminar a tot arreu la forma, pura, brillant
noble i divina de l'ideal primordial de bellesa,
de la glòria que és nostra, tot contemplant la divina claror?
Temo que em llancin dins del barram formidable del drac,
menjar malaurat! abans d'assolir el cel sense fites,
o si no, a les entranyes del món i a la fosca del Tàrtar,
allà hi ha el tumult, la tenebra i la força invencible del foc.
Apiada't Senyor i condueix-me –car sóc imatge de Déu–
amb la teva mà dreta, amunt per l'Olimp sempitern1
on és ton escó immortal, allà on són les idees, miríades,
belles, brillants, rutilants, eternals i d'ales boniques,
daurades, i hi són els cantors de ta glòria, els àngels rabents,
els qui et fan saltirons al voltant, i et diuen “Senyor”,
allà tu, Trinitat, resplendor esclatant, sense temps, per a sempre,
il·lumines la llum i fent com el sol en dónes als astres.


1Tot aquest vers es ressent de la diferent lectura que en fa Van Oppstall respecte a Cougny (Epigrammatum anthologia Palatina cum Planudeis et appendice nova, vol. 3, 104, 15).

[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 76, pàg. 271]

Cap comentari:

Publica un comentari