Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

20 d’agost de 2014

Joan Geometres: Elegia

Intrèpidament vaig recórrer la mar retronant i els horrors
  infinits de la terra, impàvid, quan ho he volgut.
Mes, hi ha una cosa tan sols que temo patir amb esglai1:
  la travessia a les fosques quan deixi la vida;
ja sé que du cap al cel i que és llarga i sense confins,
  difícil, incerta, infranquejable pels vius.
Però m'aclapara aquest cúmul de cendra –talment el rovell,
  tot un llast per al ferro– creat per angoixes,
extenuants i penoses, pels treballs de la vida
  i per la sutzura del dolç menjar dels ancestres2.

[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 75, pàg. 266]

[Presentem el primer d'una sèrie de poemes de Joan Geometres, poeta de nivell absolut en la literatura bizantina. Fins ara n'havíem deixat caure alguna mostra puntual. Però ara, després d'aconseguir l'edició d'Emilie van Opstall, d'allò més completa i rica d'informació, ens atrevim a ampliar-ne l'oferta].

1 αἰνῶς περιδείδια, μή τι πάθοιμι. Podria ser cita directa de Gregori de Nazianz, ταῦτ`αἰνῶς τρομέω καὶ δείδια, μή τι πάθοιμι (Carm. II, i. 35, 103) o directament d'Homer, αἰνῶς γὰρ Δαναῶν περιδείδια (Ilíada 10, 93). O ambdues coses alhora. Així són els bizantins.
2 Es refereix al pecat original.

Cap comentari:

Publica un comentari