Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

5 d’abril de 2012

Procopi de Cesarea: La guerra gòtica (I, 4,1-11)

La història d'Amalasunta (5)
Mentre a Bizanci succeïa1 això, un gran nombre de tuscis2 acusaren Teodat davant Amalasunta d’abusar dels habitant de la regió i d’apropiar-se sense cap raó de les terres seves i també les dels altres; fins i tot el palau real, que els romans anomenen Patrimonium rebia el mateix tracte. Per això ella convocà tot seguit Teodat i, quan fou provada la seva culpabilitat pels acusadors, l’obligà a restituir tot allò que havia sostret, despatxant-lo sense més comentaris. Des d’aleshores va tenir com a enemic aquell home, malalt de cobdícia i que ja no podia abusar i prevaricar.
En aquella època moria Atalaric3, extenuat per la malaltia, després de vuit anys de regne. Amalasunta (ja que era destí que li aniria malament), sense tenir en compte la natura de Teodat, ni allò que li havia fet recentment, imaginava que no patiria rés de dolent per part seva si li feia algun favor important. El va fer venir i, quan arribà, amb la intenció domesticar-lo, li digué que sabia des de fa temps que el seu fill era destinat a morir en no gaires dies. De fet, havia sentit que també els metges pensaven això i ella mateixa s’havia adonat que el cos d’Atalaric s’anava esllanguint. D’altra banda veia que gots i italiotes no en tenien una bona en opinió, de qui encarnava la caiguda de nivell de la família de Teodoric; tot i així ella es preocuparia de netejar-ne la mala fama, de manera tal que això no li fos un impediment per pujar al tron. Al mateix temps la preocupava el contenciós, però pensava que si ell es trobés a afrontar els que ja l’havien acusat d'abusos, aquests no podrien comptar amb ningú a qui explicar allò que els havia passat i en canvi es trobarien amb l’hostilitat d'un rei. Així, un cop en tingués netejada la reputació, ella l’escolliria com a rei. Tanmateix havia de jurar molt solemnement que la corona seria nominalment de Teodat, però en realitat ella gaudiria d'un nivell de poder no inferior al d' abans.
Teodat quan sentí això, jurant tot el que desitjava Amalasunta, acceptà el pacte, amb un pla pervers, tenint ben clar el record del que li havia fet ella. Amalasunta, enganyada en les seves opinions i en els acords presos amb Teodat, el va fer pujar tro.
Enviant així mateix una delegació d’homes gots a Bizanci, informà Justinià d'aquells fets.

1Veure els capítols anteriors.
2Habitants de la Túscia, l'hodierna Toscana.
3Com ja hem vist, el fill d'Amalasunta.

[Ed. J. Haury, Procopii Caesarensis Opera Omnia, Lipsia, 1963, Vol. II, De bello gothico I, 4, 1-11]


Cap comentari:

Publica un comentari