Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

14 de juny de 2015

Julià Emperador: L'enemic de la barba o Misopogon (2)

   Però jo no em conformava amb una barba espessa, hi ha el pentinat descurat a més a més: rarament em tallo els cabells i les ungles i sovint tinc els dits bruts de tinta. Si voleu saber un secret, tinc el pit atapeït de pèls –com els lleons, els reis dels animals– i no me l'he afaitat mai per mal caràcter o deixadesa, i no he allisat ni suavitzat mai cap altra part del meu cos1. A vosaltres, us ho diria, fins i tot si tingués una berruga com Cimó: i perdoneu, però de moment no en tinc. Canviaré de tema, doncs. 

  No en tinc prou amb un cos així: practico a més a més d'un estil de vida inaguantable. Com que sóc un superficial, evito els teatres, i per insensibilitat he exclòs de la cort l'art dramàtic, excepte que pel primer dia de l'any2 com si fos un pagès de pocs recursos que ha de pagar un tribut o una taxa a un amo inflexible–, llavors hi vaig amb cara d'algú que ha de fer una expiació. D'altra banda, tot i ser un emperador de gran renom, no disposo d'algú, una mena de prefecte o governador que tingui la Direcció General de Teatres i Curses de Carros. Vosaltres que fins fa poc podíeu contemplar això, ara recordeu «aquella joventut, aquella ment, aquell cor»3.

1 És una insinuació que es tornarà més explícita més endavant (24, 8 ss.). 
2 Νεομηνία. Sembla ser el primer dia de l'any, festiu, quan a l'imperi se celebrava la fundació de Roma i de Constantinoble. 
3 Està citant Cràtinos fr. 65 KOCK.
 
[Giuliano Imperatore, Misopogon, Ed. C. Prato i D. Micalella, Roma, 1979, pgg. 6-8]

Cap comentari:

Publica un comentari