Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

20 de setembre de 2012

Nicetes Eugenià: Drosil·la i Caricles I (207 - 257)

Lament de Caricles
   Un cop allà, doncs, al cap de cinc dies, van tancar els presoners i els mesclaren amb altres pobres reclusos capturats en saqueigs anteriors. Aquella gent, tancada en una presó, tirada al terra, agenollada, plorava el seu trist destí; li deien benaurat i digne d'elogi només a qui l'espasa li havia fet la tasca mortal i a la seva mort li deien la benefactora. L'ànima ja no ama la vida quan passa, una i altra vegada, per dolors massa grans. Drosil·la, desventurada i infeliç, lluny de Caricles – el seu espòs només de paraula – per culpa del destí maleït, estava al gineceu de Crisil·la, la dona de Cràtil, el part.
   Caricles, tancat, tal com dèiem, a la presó deia entre gemecs: “Zeus, poder celestial, quina Erinis ha arrabassat Drosil·la de l'abraçada de Caricles, tan summament infeliç?” continuava Caricles més fort: “Ai, Drosil·la, on has anat? On ets? A quines tasques d'esclava estàs dedicada? T'ha matat un enemic sense cor? O bé vius obscurament i et mous com una ombra? Plores? Rius? T'has mort? O t'has salvat de la mort? Estàs contenta? Angoixada? Tens por? No tems l'espasa? Tens dolor? Et peguen? Pateixes? No estàs ensorrada? De quin gran príncep ocupes el llit? Com és l'enemic, per tu ara senyor, que rep les copes de les teves mans? Serà que, quan està ple de vi, et colpeja amb el seu puny de salvatge, si hi topes sense voler? Quin destí! I si el Cràtil aquest fixa en tu la seva mirada golosa i desfà el matrimoni? Però, abans que passés això, t'eliminaria l'enveja de Crisil·la, amb l'ajuda d'una copa de verí. Dionís, fill de Zeus! Com em vas prometre, fa temps, la unió amb Drosil·la? Potser, quan per ella t'honrava amb nombroses ofertes anunciaves llavors mals presagis? Tens doncs el record en el cor de Caricles, el teu estimat que plora i gemega a la presó? O t’oblides del déu Dionís i de la promesa feta en nom seu a Caricles, com de les molèsties que et trobes al mig del camí; ignores la desgràcia i el patiment del presoner?”



[Nicetas Eugenianus, De Drosyllae et Cariclis Amoribus, ed. F. Conca, J.C. Gieben, Amsterdam, 1990, I, 207 - 257]

Cap comentari:

Publica un comentari