Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

7 de març de 2015

Joan Geometres: L'estiu

Abunden les fruites del temps1 i a la vinya el raïm ja madura,
   i alhora, dels ruscs va vessant la mel verda2;
hi ha exuberància: mamelles, anyells guimbant tot el dia,
   cabres inflades de llet, espigues que miren avall.
Ocells i boscos i arbres ombrosos afinen les veus,
   i amb la frescor de les aigües, els còdols esclaten de joia;
ressona a l'uníson un cant de cigales i, encara més dolç, de caderneres3.
   Canta, Joan, tu també alguna cosa, malgrat els afanys.

 
1 Ὥρια πάντα τεθήλε inspirat probablement a un vers de Nonnos (Dion. 42, 294). Ἄνθεα πάντα τεθήλε.
2 Com en Od. X, 235, per exemple.
3 El manuscrit porta ναυτίλος (mariner). Nosaltres optem per la interpretació de Piccolos i Dübner, ἀκανθυλίς.
 
[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 206]

Cap comentari:

Publica un comentari